La compra online, sexe sense amor

M’agradava. Creia que era magnífic. Així que vaig decidir fer el pas i veure’l per fi. Vaig contactar amb aquella persona, que tenia els mateixos interessos que jo. Després de desenes de missatges, vam acordar veure’ns en un lloc un tant impersonal, aliè a la vida d’ambdós. En trobar-nos, he d’admetre que la imaginació i la suggestió van superar de llarg al que va ser la realitat. El cert és que a la trobada li va mancar màgia.

He de confessar que aquesta experiència no va ser amorosa, sinó que va ser una compra online. Amb aquest símil pretenc il·lustrar lo visceral que pot resultar una compra en línia.

La meva experiència personal, no va ser molt positiva. El producte que vaig emportar-me a a casa, per un preu molt raonable, no ha entrat a formar part de la meva vida, més aviat tot el contrari, s’ha quedat a les golfes.

Suposo que va faltar amor, en l’experiència de compra. Si hagués existit una sensibilitat, una bona comunicació, l’expressió d’un valora afegit i exquisidesa en l’experiència; encara que el preu hagués estat més elevat, l’amor podria haver estat etern.

Proposo reflexionar sobre les compres online. Es tracta d’un acte marcadament consumista, que ens allunya cada vegada més de l’arquetip del comprador conscient. És quan comprem de forma conscient que podem trobar l’amor etern.

Concloc apuntant el següent: per una experiència de compra plena, la compra offline. Per a tota la resta, la compra online.