Ikea o el síndrome d'Alí Babá

Alí Babá, mai va estar a Ikea… D’haver-hi anat, li hagués encantat! Afegint una mica més de brillo als articles, està clar.

El paral·lelisme que intentem explicar entre Alí Babá i Ikea, és molt senzill: ambdós recopilen molts “tresors” des dels quals és impossible escollir el millor.

La sensació que tenim els consumidors en les mega superfícies d’Ikea, normalment és aquesta: exuberància. Aconsegueixen saturar-nos amb la quantitat de producte i aconsegueixen que romanguem molt temps sobreexposats a la presentació de producte degut al gran recorregut. I nosaltres ens preguntem: Quin és el millor article? Però la decisió se’ns fa costosa.

És evident que per anar a Ikea necessites temps, ja que el recorregut no es deixa resoldre en poc temps, encara que vulguis ser l’ironman dels clients. La mida de la superfície i la incomprensió del recorregut, plantegen ja una decisió prèvia del consumidor per entregar-se a aquest laberint. Si bé és cert, que per anar de pressa tenim la compra online. Ara bé, si ens exposem a realitzar tot aquest recorregut, descobrirem que tenim un excés d’estímuls que només el límit de la teva targeta podrà parar.

La presentació de producte en massa, una tècnica que no només utilitza Ikea, denota una sensació d’accessibilitat al producte i de preu assequible, independentment del seu valor econòmic. Amb aquestes característiques, la percepció del consumidor és es troba davant un producte convenient.

Si bé tots aquests aspectes acosten a Ikea i a Alí Babá, n’hi ha un que els separa: la democratització de la decoració per tothom, seguint les últimes tendències a un preu molt accessible.

Realment Ikea, aconsegueix fer-nos sentir que som consumidors poderosos i amb bon gust.